A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o per a, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre.

En el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt habitual és distingir el complement que expressa l'àmbit d'aplicació del complement que expressa opinió o punt de vista.

1. Àmbit d'aplicació

El complement que indica l'àmbit d'aplicació o de referència d'un fet o l'afectació d'algú donada una circumstància s'introdueix amb la preposició per a. Sovint hi ha un quantificador, com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, un adjectiu com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d'altres. Per exemple:

Per a la feinada que tinc, el dissabte resultarà insuficient.
No hi ha prou salsa per als calçots que hem fet.
És un gran plaer per a mi haver vingut.

Normalment, es troba aquest valor en oracions amb els adjectius fàcil, difícil, plàcid, dur, car o barat, o amb adjectius acabats en -ble o en -or, que indiquen possibilitat o predisposició. Per exemple:

És un recurs molt car per a la ciutat.
És una tasca massa difícil per a l'equip.
Aquesta atracció no és recomanable per a nens.

2. Opinió o punt de vista

Els complements que expressen opinió o punt de vista també se solen introduir amb la preposició per a, tot i que és igualment possible fer servir la preposició per, sobretot si el complement va anteposat i seguit de la conjunció que. Per exemple:

Pels / per als alumnes, no deixes de ser un simple professor.
Què és per / per a tu menjar bé?
Per mi / per a mi que estan molt equivocats.